El març de 2026, la Comissió Europea ha publicat una nova recomanació amb orientacions pràctiques per desplegar serveis de One-stop Shops (finestretes úniques) per a la rehabilitació energètica d’edificis per a l'eficiència energètica i la millora del rendiment energètic dels edificis. Més que una orientació tècnica, el document llança un missatge molt clar: si Europa vol accelerar de debò la rehabilitació energètica, no n'hi ha prou amb oferir informació. Cal acompanyar, coordinar, simplificar i generar confiança al llarg de tot el procés.
Aquest punt és especialment rellevant. Durant anys, moltes iniciatives de rehabilitació han fracassat no per falta d'ajuts o d'agents, sinó per l'enorme complexitat del procés. La rehabilitació energètica implica moltes fases on les que el procés es pot estroncar: diagnòstic, disseny tècnic, cerca de professionals, accés a finançament, execució d'obra, supervisió, garanties i seguiment posterior. La mateixa Comissió descriu aquest recorregut com un veritable “customer journey”, és a dir, un camí llarg, no lineal i ple de decisions complexes per a les llars.
I aquí és precisament on les One-Stop Shops demostren el seu valor. La seva funció no consisteix només a informar, sinó a reduir friccions, ordenar processos i convertir un mercat fragmentat en una experiència comprensible i viable per a la ciutadania. De fet, una de les idees més contundents del document és que el problema no és l'absència d'actors, sinó la seva falta de coordinació. Les OSS no han de substituir necessàriament tots els agents existents; el seu paper és connectar les peces que avui segueixen disperses.
Què són les finestretes úniques?
La guia trenca amb una idea simplista: no existeix un únic model vàlid de One-Stop Shop. La Comissió distingeix entre models centrats en el consell inicial, models d'acompanyament operatiu i models d'implementació més integrats.
A més, deixa clar que el finançament no s'ha de veure com un element separat, sinó com una capa transversal que ha d'acompanyar tot el procés, des del disseny tècnic fins a la mobilització d'inversió.
En altres paraules, les OSS més eficaces són aquelles que entenen la rehabilitació com un procés integral i no com una successió de tràmits inconnexos.
La confiança, l’element clau per fer girar la roda
Altre dels missatges més importants del document és que la confiança no és un element secundari: és una condició estructural perquè la ciutadania es decideixi a rehabilitar. La Comissió insisteix que les llars necessiten claredat sobre costos, beneficis i riscos; garanties sobre la qualitat de les obres; marcs de responsabilitat ben definits; protecció davant de males pràctiques; i canals accessibles per resoldre incidències. També subratlla la importància del seguiment posterior a l'obra, un fet que continua sent massa poc habitual en molts serveis de suport.
En aquest sentit, la guia és especialment contundent pel que fa al paper de la proximitat. Un enfocament purament digital pot ser útil per sensibilitzar o per activar el primer interès, però no n'hi ha prou per impulsar rehabilitacions profundes. La Comissió assenyala que, quan es tracta d'intervencions complexes i costoses, les llars difícilment avancen sense diverses interaccions presencials amb els equips de suport. Per això insisteix a combinar eines digitals amb presència física, visites i oficines properes al territori. Aquest és el model que hem desenvolupat i hem validat de bon inici des de la Fundació Europace amb el Model Domus, tenir una persona de confiança que t’acompanya i que sempre sigui la mateixa genera els enllaços de confiança necessaris per tirar endavant la rehabilitació.
La dimensió territorial apareix, de fet, com un dels pilars del nou enfocament europeu. Les OSS han d'estar ancorades en el context local, connectades amb les administracions públiques i adaptades a les particularitats socials, culturals i econòmiques de cada territori. La confiança, recorda la Comissió, no es construeix igual a tot arreu. Per això no n'hi ha prou amb replicar solucions estàndard: cal dissenyar ecosistemes de suport coherents, complementaris i arrelats a la realitat local, per aquest motiu cada OSS que hem dissenyat, implementat i operat té una forta xarxa amb les administracions públiques i teixit professional, perquè sense això, no hi ha OSS.
Tot plegat reforça una idea de fons: la rehabilitació energètica no pot dependre únicament d'incentius econòmics o de plataformes informatives. Requereix estructures d'acompanyament estables, multidisciplinàries i sostenibles en el temps. Per això la Comissió dedica també una part important de la seva guia a la sostenibilitat financera de les OSS, als seus models d'ingressos, a la necessitat de suport públic estable i a la integració d'aquestes estructures en els marcs nacionals d'energia i rehabilitació. Fins i tot planteja que certs serveis de suport a la rehabilitació poden considerar-se d'interès general quan el mercat no els cobreix adequadament.
El nostra gra de sorra des de l’inici
Des d'aquesta perspectiva, la nova orientació europea no obre una direcció completament nova per a la Fundació Europace. Més aviat confirma, amb més
claredat i suport institucional, una línia de treball que la Fundació fa anys que desenvolupa: apropar la rehabilitació energètica a la ciutadania mitjançant models integrals, territorials de confiança i orientats a resultats. La Fundació Europace treballa en la generació de demanda, l'acompanyament tècnic, administratiu, financer i social, el desenvolupament de solucions de finançament i l'activació d'un ecosistema de professionals validats per tal de donar resposta a aquest customer journey no des d’una solució estàndard sinó des d’una solució personalitzada i adaptada a les necessitats de qui ha de rehabilitar.
Aquesta visió es reflecteix en diferents projectes impulsats per la Fundació. GiDomus s'orienta en la consolidació d’un model de finestreta única sostenible per impulsar rehabilitació energètica residencial a la província de Girona; CROWN, OSS mòbil que reforça capacitats locals iecosistemes de suport amb lligams a l’ecosistema social i de reinserció social del territori, especialment per arribar a llars vulnerables; COLOUR, que connecta la lògica d'acompanyament amb comunitats energètiques per tal d’impulsar rehabilitació energèticacol·lectiva i aconseguir economies d’escala; i LEG-UP, que aborda una de les peces més decisives del model: el finançament i la mobilització d'inversió perquè les actuacions siguin realment viables.
Llegits en conjunt, aquests projectes no són iniciatives aïllades, sinó peces complementàries d'una mateixa visió: convertir la transició energètica en un procés més accessible, més coordinat i més proper per a la ciutadania.
En definitiva, en un moment en què Europa necessita escalar la rehabilitació energètica de manera ràpida, inclusiva i creïble, el missatge és clar: no n'hi ha prou amb demanar a la ciutadania que rehabiliti. Cal posar al seu abast estructures capaces de fer-ho possible. I aquest és, precisament, el terreny en el qual la Fundació Europace fa anys que treballa.
Si t'interessa coneixer millor el nostre treball amb models de finestreta única, contactan's a info@fundacioeuropace.com